KAZUSHI ONOdirector

FRANK PETER ZIMMERMANNviolí

15, 16 i 17 DE DESEMBRE 2017SALA 1 PAU CASALS

AIXÍ PARL À ZAR ATHUSTR AP R I M E R D E BAC HA M B Z I M M E R M A N N

www.auditori.cat

Comenta aquest concert amb

#auditori #obc

Lepant 15008013 Barcelona

ORQUESTRA SIMFÒNICADE BARCELONAI NACIONAL DE CATALUNYAK A Z U S H I O N O DIRECTOR TITULAR

Mitjans Patrocinadors

Sigues un més de l’Orquestra!Fes-te Amic de l’OBC!

Amics de l’OBC

Més informació amicsobc.blogspot.com

NOVEMBRE DE 2017

Kazushi Ono director • Frank Peter Zimmermann violí

PROGRAMA 0 9

Agrairem que apagueu els mòbils, desactiveu les alarmes sonores i contingueu els estossecs. Un mocador redueix notablement el soroll.

El temps i la durada del concert són aproximats.

DIVENDRES 15 | 20.30 h

DISSABTE 16 | 19 h

DIUMENGE 17 | 11 h

Fantasia en Do major per a violí i orquestra, op. 131 (1853). 1a audició

Frank Peter Zimmermann violí

2 / ROBERT SCHUMANNZwickau 1810 -Endenich 1856

14’

PAUSA 20’

1 / JOHANNSEBASTIAN BACHEisenach 1685 -Leipzig 1750

Concert per a violí i orquestra sobre el concert per a teclat núm. 1 en Re menor,BWV 1052 (1729-1736). Transcripció per a violí de Wilfred Ficher (Hamburg 1938). 1a audició Allegro Adagio Allegro

24’

3 / RICHARD STRAUSSMunic 1864 -Garmisch-Partenkirchen 1949

Així parlà Zarathustra, op. 30. Poema Simfònic (1895-1896)

32’

Einleitung (Albada) / Von den Hinterweltlern (Dels mons ocults) / Von der grossen Sehnsucht (Del gran anhel) / Von den Freuden und Leidenschaften (De les alegries i de les passions) / Das Grablied (El cant del sepulcre) / Von der Wissenschaft (De la ciència) / Der Genesende (El convalecent) / Das Tanzlied (La cançó del ball) / Nachtwandlerlied (La cançó del noctàmbul)

COMENTARI per Pe r e A l b e r t B a l ce l l s

Des del barroc fins avui, els compositors han sabut convertir les aparents limitacions del violí en un món de possibilitats d’aspecte inexhaurible. Bach i Schumann donen avui a aquest instrument el protagonisme solístic dins del gènere concertant. I Strauss l’acaba fent ballar, literalment, en el moment àlgid del seu poema simfònic.

El concert solista, creació del barroc italià, va ser conreat durant aquesta època com a obra per a orquestra i un instrument melòdic (violí, oboè, flauta…). El clavicèmbal, responsable del baix continu, quedava circumscrit a la funció d’acompanyant. És per això que els set concerts que ens han arribat de Bach per a clavicèmbal solista i orquestra constitueixen tota una singularitat. Certament, Bach no els va escriure amb la intenció de crear un gènere nou, sinó que tots són adaptacions per a clavicèmbal de concerts anteriors per a instrument melòdic. Alguns dels concerts originals s’han conservat. No és el cas del Concert per a clavicèmbal en Re menor, del qual s’han fet posteriors reconstruccions per a violí. Una d’elles ens l’ofereix avui Frank Peter Zimmermann. Aquests concerts per a clavicèmbal van estar relacionats amb les activitats del Collegium Musicum, un grup d’instrumentistes i cantants que Bach dirigia a Leipzig entorn del 1730 i que actuava preferentment al Cafè Zimmermann, en unes sessions musicals antecessores del posterior concert públic clàssic i romàntic. Aquest concert és un exemple colpidor del contrast entre la mundanitat de la seva circumstància i la religiositat que Bach associava al seu contingut. Amb l’orgue com a instrument solista, els dos moviments inicials (Allegro i Adagio) ja havien format part de la cantata 146, i el tercer moviment (Allegro) ja havia estat inclòs a la cantata 188.

L’any 1853, el famós violinista Joseph Joachim va demanar a Schumann que li compongués alguna obra per a violí solista de cara a ampliar el seu repertori. Sol·lícit, Schumann va enllestir en pocs mesos la Fantasia op. 131 per a violí i orquestra i el seu concert per a violí i orquestra, a més d’altres obres per a aquest instrument. Joachim mai no es va decidir a estrenar el concert, ja que el va considerar massa afectat pels problemes creixents de salut mental de Schumann. En canvi, sí que va tocar diverses vegades en públic la Fantasia. Es tracta d’una obra concertant en un sol moviment, estructurada de forma menys aleatòria del que el seu títol podria fer pensar. Efectivament, a grans trets segueix la forma sonata (la forma per antonomàsia de simfonies i concerts des del classicisme), si bé no de manera tan nítida com ho fa el primer temps del concert per a violí. Amb la melosa suggestió narrativa que exhala el tema inicial de l’orquestra, Schumann sembla voler situar els oients dins l’àmbit d’una balada romàntica. Però aquest clima s’esfuma de seguida per donar pas a un dens virtuosisme solístic que acaba predominant fins al final. L’orquestra no dialoga amb el violí, sinó que queda reduïda a un pla d’acompanyament, excepte en els pletòrics moments de tutti que, al llarg de l’obra, van articulant la forma.

Per estrènyer més els lligams amb la forma sonata de concert, Schumann preveu, cap al final, la presència de l’arquetípica cadència solista, que no va voler deixar a l’arbitri de l’intèrpret, sinó que va escriure ell de la seva pròpia mà.

Gran admirador de Nietzsche, Richard Strauss va escriure l’any 1896 el poema simfònic Així parlà Zarathustra, inspirat en l’obra homònima del filòsof alemany, una obra en què Nietzsche pren simbòlicament Zarathustra, el profeta de l’antiguitat persa, com a portaveu de les seves noves concepcions. El mateix Strauss es va encarregar de prevenir els oients sobre l’absurda pretensió de transmetre idees filosòfiques per mitjà de la música: «No em vaig proposar escriure música filosòfica ni descriure musicalment la gran obra de Nietzsche. Més aviat vaig voler transmetre per mitjà de la música la idea de l’evolució de la raça humana, des dels seus inicis, passant per diversos estadis de desenvolupament, tant de tipus religiós com científic, fins a la idea nietzschiana del superhome». El resultat és un poema simfònic consistent en una introducció i vuit fragments, amb títols triats lliurement d’entre els molts capítols de l’obra filosòfica.

A la introducció, esclata la sortida de sol més espectacular que s’ha expressat mai simfònicament, símbol aquí del naixement d’una nova era. Però el clima s’enfosqueix de seguida al primer capítol, dedicat als Hinterweltlern, és a dir, els homes de mentalitat primitiva que encara creuen en el més enllà amb què els sotmet la religió. La revolta arriba a Von der grossen Sehnsucht, en què l’esperit humà lluita aferrissadament contra aquests prejudicis, i acaba llançant-se de cap a Von den Freuden und Leidenschaften, on desbrida tota l’ebrietat dels seus deliris passionals. Les passions, però, moren a Das Grablied. L’home, llavors, passa a dipositar les seves esperances en la ciència (Von der Wissenschaft), simbolitzada per una fuga d’una aridesa tan desproveïda d’emoció que, davant d’ella, el mateix Strauss confessava «sentir calfreds». Aquest nou fracàs porta Zarathustra a la desesperació: a Der Genesende, el tema de la fuga martelleja el profeta amb un sarcasme triomfal fins a fer-lo caure desmaiat.

Es produeix llavors un llarg silenci.

De mica en mica, el profeta recupera els sentits i, de sobte, es redreça, il·luminat per un fulminant esbojarrament visionari. L’esperit de Zarathustra esdevé per moments un veritable galliner simfonicotímbric dins del qual es cou la gran revelació: la revelació del superhome, l’ésser alliberat per fi de tota rèmora metafísica i que abraça l’esperit de la terra com a camp on desplegar sense barreres la seva voluntat de poder. La conseqüència irrefrenable és Das Tanzlied, en què aquest ésser nou celebra la seva alliberada plenitud en l’exultació dionisíaca de la dansa. I en la mentalitat de Strauss, la dansa del superhome es va identificar amb el vals vienès. Un llarg vals, en aquest cas cada cop més arravatat, que va alimentant la seva espiral conduït sempre per la truculència zíngara del violí solista. Al clímax de la festa, la primera de les dotze campanades de mitjanit inaugura el Nachtwandlerlied, on tot acaba apaivagant-se en els llimbs d’una balsàmica dolçor melòdica. Serena plenitud o melindrosa nostàlgia per una nova impossibilitat d’assolir-la?

Són els oients els qui sempre tenen l’última paraula.

ORQUESTRA SIMFÒNICADE BARCELONAI NACIONAL DE CATALUNYA

K A Z U S H I O N O DIRECTOR TITULAR

Cantaamb l'

BUSQUEM

300

veus

Més informació i inscripcionswww.auditori.cat

Vine a cantar amb l’OBC! Podràs formar part d’un cor de 300 persones, participar en els assajos i actuar en un concert final a L’Auditori acompanyat de l’Orquestra i sota la batuta del mestre Kazushi Ono.

PRIMERS VIOLINS Ian van Rensburg*, concertino invitat / Cristian Chivu, concertino associat / Raúl García, assistent concertino / María José Aznar / Sarah Bels / José Valentín Centenero / Walter Ebenberger / Ana Isabel Galán / Natalia Mediavilla / Katia Novell / María Pilar Pérez / Anca Ratiu / Jordi Salicrú / Alfonso Aldeanueva* / Vladimir Chilaru* / Samuel Cubarsi*/ Alexandru Manasi* / David Olmedo* SEGONS VIOLINS Alexandra Presaizen, solista / Emil Bolozan, assistent / María José Balaguer / Jana Brauninger / Patricia Bronisz / Mireia Llorens / Melita Murgea / Antoni Peña / Josep Maria Plana / Robert Tomàs / Oriol Algueró* / Pere Bardagí* / Paola Caballero* / Ana Chiu* / Francesc Puche* / Annedilia Riestra* / Yulia Tsuranova* VIOLES Ashan Pillai, solista / Josephine Fitzpatrick, assistent / David Derrico / Franck Heudiard / Christine de Lacoste / Sophie Lasnet / Michel Millet / Miquel Serrahima / Jennifer Stahl / Andreas Süssmayr / Peter Bucknell* / Vicent Nogués* / Marc Tarrida* VIOLONCELS José Mor, solista / Vincent Ellegiers, assistent / Núria Calvo / Lourdes Duñó / Olga Manescu / Linda d’Oliveira / Jean-Baptiste Texier / Carmen Enjamio* / Marc Galobardes* / Elisa González-Pola* / Raúl Mirás* / Joan Antoni Pich* / Laia Puig* / Eduard Raventós* / Amaia Ruano* CONTRABAIXOS Christoph Rahn, solista / Dmitri Smyshlyaev, assistent / Jonathan Camps / Apostol Kosev / Josep Mensa / Matthew Nelson / Albert Prat / Nenad Jovic* / Stanislava Stoyanova* FLAUTES Bea Cambrils / Júlia Santos* / Christian Farroni, assistent / Ricardo Borrull, flautí OBOÈS Disa English, solista / José Juan Pardo / Maria José Meniz* / Dolors Chiralt, assistent / Molly Judson, corn anglès CLARINETS Larry Passin, solista / Francesc Navarro Josep Fuster, assistent i clarinet en mi b / Alfons Reverté, clarinet baix FAGOTS Silvia Coricelli, solista / Noé Cantú / Thomas Greaves, assistent / Slawomir Krysmalski, contrafagot TROMPES Juan Manuel Gómez, solista / Joan Aragó / David Bonet / Juan Conrado García, assistent solista / David Rosell, assistent / Iván Carrascosa* / Guillermo Pérez* / Rafael Planelles* / Gabriel Zahonero* TROMPETES Mireia Farrés, solista / Adrián Moscardó / Angel Serrano, assistent / Carlos Leite* TROMBONS Eusebio Sáez, solista / Vicent Pérez / Gaspar Montesinos, assistent / Raul García, trombó baix TUBA Ismael Cantos* / Daniel Martínez* PERCUSSIÓ Joan Marc Pino, assistent / Juan Francisco Ruiz / Ignasi Vila / Roberto Oliveira* ARPA Magdalena Barrera / Marta Jarne* ORGUE Fernando Artime* CONTINU Eva del Campo* ENCARREGAT D’ORQUESTRA Walter Ebenberger RESPONSABLE DE DOCUMENTACIÓ MUSICAL Begoña Pérez RESPONSABLE TÈCNIC Ignasi Valero PERSONAL D’ESCENA Joan Luis

L’OBC va ser fundada per l’Ajuntament de Barcelona el 1944, consolidant el projecte de l’Orquestra Pau Casals (1920-1937) que la Guerra Civil va interrompre. Avui dia, tot mantenint l’esperit original de Pau Casals, oberta al món i compromesa amb la societat, té especial cura dels nostres artistes i del nostre patrimoni, i té com a missió divulgar la música simfònica principalment del segle XIX a la creació actual.

Té la seu a L’Auditori, on interpreta 24 programes de temporada a més d’altres concerts que acosten la música d’orquestra a la ciutadania: cinema en versió original, concerts familiars i escolars, música experimental, òperes i música de cambra. També es presenta a llocs emblemàtics com la Plaça de la Catedral, la platja de la Barceloneta o la Sagrada Família.

El primer director titular va ser Eduard Toldrà, i des del setembre de 2015 ho és Kazushi Ono, que també és titular de l’Orquestra Metropolitana de Tòquio. Altres titulars han estat Antoni Ros Marbà, Salvador Mas, Franz-Paul Decker, Luis Antonio García Navarro, Lawrence Foster, Ernest Martínez Izquierdo, Pablo González i Eiji Oue. També ha estat dirigida per Sergiu Celibidache, Valeri Gergiev, Christopher Hogwood, Eliahu Inbal, Emmanuel Krivine, Jesús López Cobos, Marc Minkowski, Michel Plasson, Mstislav Rostropovitx o Leonard Slatkin i entre els solistes convidats destaquen Lang Lang, Janine Jansen, Daniel Barenboim, Anne-Sophie Mutter, Isaac Stern, Radu Lupu, Frank Peter Zimmermann, Arcadi Volodos, Plácido Domingo, Montserrat Caballé, Teresa Berganza, Alicia de Larrocha, Pinchas Zukerman, Martha Argerich, Joshua Bell, Gidon Kremer, Truls Mörk, Viktoria Mullova, Piotr Anderzewski, Gil Shaham, Rudolf Buchbinder, Joaquín Achúcarro, Claudio Arrau, Arthur Rubinstein... L’OBC ha realitzat gires per Europa, Àsia i els EUA i ha actuat a sales com Musikverein, Wiener Konzerthaus, Concertgebouw, Royal Albert Hall, Kennedy Center o Carnegie Hall.

ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONAi NACIONAL DE CATALUNYA

*col·laborador

K A Z U S H I O N O director ©

Ig

or

Co

rtad

ella

s

Gràcies a les empreses que donen suport al mestre Kazushi Ono

· Director titular de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya· Director Musical de la Tokyo Metropolitan Symphony Orchestra· Assessor Artístic del New National Theatre Tokyo

Considerat un dels directors més brillants de la seva

generació, Kazushi Ono ha estat descrit pel prestigiós

diari francès Le Figaro com «una de les ments musicals

més fascinants de la nostra era». La seva extraordinària

capacitat com a director l’ha portat a ser convidat per

cèlebres formacions de tot el món: la BBC, les orquestres

de Birmingham, Boston, Mont-real i Londres, la Ràdio

de Viena, la Leipzig Gewandhaus, La Monnaie i les

filharmòniques d’Israel, d’Oslo i de Radio France, entre

d’altres. També ha dirigit òperes a teatres tan importants

com la Metropolitan Opera de Nova York, La Scala de

Milà, la Bayerische Staatsoper, la Deutsche Staatsoper

de Berlín o l’Òpera de París.

Del 2008 al 2017 va ser director titular de l'Òpera

Nacional de Lió i ha estat recentment guardonat pel

Ministeri de Cultura francès com a Oficial de les Arts i

de les Lletres, títol que se suma al prestigiós Asahi Prize

que va rebre el gener del 2015.

La seva manera de fer als assaigs transmet sinceritat,

receptivitat i molta calma. Als concerts s’entrega

totalment a una recerca mística del fet musical que

depassa les simples lectures racionals.

F R A N K P E T E R Z I M M E R M A N N violí ©

Har

ald

Ho

ffm

ann

Nascut el 1965 a Duisburg i considerat un dels violinistes

més importants de la seva generació, Zimmermann va

començar a tocar el violí amb 5 anys i va oferir el seu

primer concert amb orquestra als 10. Va estudiar amb

Valery Gradov, Saschko Gawriloff i Herman Krebbers i

ha col·laborat amb les principals orquestres i els millors

directors arreu del món. Juntament amb el viola Antoine

Tamestit i el violoncel·lista Christian Poltéra forma el

Trio Zimmermann.

Aquesta temporada és artista en residència de la

NDR-Elbphilharmonie Orchester. Altres compromisos

destacats inclouen concerts amb el Trio Zimmermann

a París, Dresden, Berlín i Madrid i als festivals d'estiu de

Salzburg, Edimburg i Schleswig-Holstein. També en

solitari té previstos concerts a Amsterdam i una gira a

Seül i el Japó amb la Royal Concertgebouw Orchestra i

Daniele Gatti; recitals amb la Tonhalle-Orchester Zürich

i Bernard Haitink; una actuació al Carnegie Hall de Nova

York amb la Symphonieorchester des Bayerischen

Rundfunks i Mariss Jansons i una gira europea amb

la Berliner Barock Solisten. Dirigit pel director Daniel

Harding, actuarà amb l'Orchestre de París i l'Orquestra

Simfònica de Ràdio Suècia, i per Long Yu amb les

Orquestres Simfòniques de Shanghai i Ghuangzhou i

l'Orquestra Filharmònica de la Xina.

Ha construït una impressionant discografia EMI

Classics, Sony Classical, BIS, Ondine, Teldec Classics i

ECM Records, amb qui ha gravat pràcticament tots els

concerts importants del repertori, des de Bach a Ligeti.

Zimmermann toca un Stradivarius del 1711, amablement

cedit per Kunstsammlung Nordrhein-Westfalen.

www.auditori.cat

ASSISTEIX A LA FINAL D’UN DELS CONCURSOSMÉS PRESTIGIOSOS DEL MÓN!

Compra la teva entrada o aconsegueix la teva invitacióal web o a les taquilles de L'Auditori.

1 8 D ES E M B R E 2017 · 1 8 h · Sala 2

1 2 èC o n c u rs I nte r na c i o na ld e D i re cc i ó d e l ’O r q u est rad e C a d a q u és

Preu3€

www.auditori.cat

I N FO R M AC I Ó I S E RV E I S D I S P O N I B L ES A L W E B D E L’AU D I TO R I

A cada fitxa del concert trobareu la llista de Spotify per escoltar les obres amb antelació.

Els textos de les obres cantades estaran disponibles a la fitxa del concert, dies abans de la cita.

El contacte per apuntar els vostres fills o néts al Club del Petit Concert, perquè estiguin ben entretinguts mentre vosaltres gaudiu del concert.

Trobareu el calendari de La Prèvia, les xerrades gratuïtes que us oferim abans d’alguns concerts, perquè no us en perdeu ni una.

La setmana del concert podreu descarregar el programa de mà per venir preparats de casa. Hi trobareu també tota la informació de l’emissió

radiofònica del concert.

OBC: UNA NIT A BROADWAY AMB ANDREW LLOYD WEBBER I L'OBC

→ 22, 23 DES / SALA 1 Pau Casals→ 20 h i 19 h Preus de 10€ a 58€

BANDA MUNICIPAL DE BARCELONA: CONCERT DE CAP D'ANY. EL LLAC DELS CIGNES → 30 DES / SALA 1 Pau Casals→ 19 h Preus de 18€ a 25€

CAMBRA: SCHUBERT LIED II

→ 20 DES / SALA 2 Oriol Martorell→ 20 h (19.30 h La Prèvia) Preu 20€

P R O P E RS C O N C E RTS Q U E N O U S P O D E U P E R D R E

Tots els avantatges per als abonats a l’OBC. Per cert, SABÍEU QUE...

... ELS ABONATS A L'OBCTenen un 15% de descompte al pàrquingd’Els Encants (carrer de Castillejos, 158)

L’AUDITORIEL MILLOR REGAL DE NADAL

L A M Ú S I CA S E M P R E ÉS U N B O N R EG A L ! T I Q U E T

R EG A L

50 €

T I Q U E T R EG A L

3 0 €

Més informació i compra a w w w. a u d i to r i .cat

L'Auditori és un consorci de

• West Side Story amb l’OBC• Yuja Wang & Chamber Orchestra of Europe• Robert King & The King’s Consort• La Cinquena de Txaikovsky amb l’OBC• Passió segons sant Marc, de Bach amb Jordi Savall• L’OBC amb Maria João Pires i Ignasi Cambra• Jóhann Jóhannsson, i molts més...

www.auditori.cat

Lepant 15008013 Barcelona